Àres del Maestrat, Iglesuela del Cid, Mirambel. Volta al passat per la porta del darrere del Maestrat.
Us proposem una ruta per la comarca de l’alt Maestrat on han sabut conservar la màgia del sabor d’aquests pobles que semblin aturats en el temps, una comarca única i diferent, un plaer per als sentits, on la terra és aspra, rotunda, salvatge i la gent franca i acollidora.
Com arribar-hi;
Tant si veniu des de Barcelona o València per a l’Ap7, heu de sortir a la sortida de Vinaròs o Alcanar, d’allà agafar la N232 fins La Jana, CV10 fins Sant Mateu, magnífic poble que ja hem parlat en altres entrades, continuarem per la CV130 cap Albocàsser , allà torçarem cap amunt a CV129 i després CV15 direcció Benassal fins Ares. Després de perdre’ns pels carrers medievals del poble, tornarem a marxar per la CV15 fins l’Anglesola (Iglesuela del Cid) continuarem per l’A 226 cap a Cantavella i d’allà fins A 227 fins Miràmbel.
Ares del Maestrat
A la part alta d'un turó rocós s'assenta Ares del Maestrat, enclavament privilegiat que domina el bell i accidentat paisatge del Maestrat. Sobre la mola que presideix el poble es troben les ruïnes del seu antic castell, on han aparegut restes ibèriques i diversos llenços de la muralla àrab que va fer d'Ares del Maestrat una plaça forta durant l'Edat Mitjana.
Als seus peus s'estén el petit traçat urbà en el qual sobresurt l'església parroquial, que exhibeix una façana barroca (segle XVIII). La torre campanar, annexa al cos principal, posseeix la peculiaritat de tenir una alçada inferior a la resta de l'edifici.
La Plaça Major és centre neuràlgic de la vila i permetrà descobrir en les seves proximitats altres edificis importants, com els Porxos, antiga llotja que exhibeix arcs d'estil gòtic-mudèjar, o la presó (segle XIII).
L'Ajuntament, aixecat sobre les antigues muralles, és d'estil gòtic i en el seu interior destaca la seva Sala Capitular (segle X).
Altres atractius de la vila es troben al Barranc dels Molins, que reuneix un conjunt de cinc molins d'aigua, veritables obres d'enginyeria (segles XVII-XVIII). També es podrà visitar la Cova Remígia, que alberga valuosos testimonis de l'art rupestre llevantí.
L’Iglesuela del Cid
La Iglesuela del Cid se situa al peu d'una àmplia lloma, densament ocupada per un dels millors paisatges d'arquitectura en pedra seca d'Aragó: unes 150 casetes, en la seva major part cobertes amb falsa volta i envoltades de desenes de quilòmetres de tàpies constituint un Patrimoni Etnogràfic protegit com Conjunt d'Interès Cultural.
A finals del segle XII es va aprofitar un antic mausoleu romà, transformant-lo en la petita església ("esglesiola") que dóna nom al municipi. En successives ampliacions es va construir el complex actual, en el qual destaca l'església, el pati porticat i l'hostatgeria.
S'ha trobat el jaciment d'una ciutat iber-romana, prop del Santuari de la Mare de Déu del Cid (a uns 3 km del nucli urbà).
Mirambel
Mirambell és història en tots els seus racons. Des de la seva conquesta per Alfonso II cap 1169, la seva història va estar lligada a les ordres militars: primerament va ser concedida a l'ordre del Sant Redemptor i en 1196 va passar a l'orde del Temple, formant part de l'encomana de Cantavella. També destaca com a nucli important carlista al segle XIX, i ja en el XX, Mirambell va albergar a la primera guerra civil la Junta Suprema d'Aragó, València i Múrcia, nomenada per don Carles Maria Isidre. Pío Baroja va reviure aquelles efemèrides en la seva obra titulada La venda de Mirambell.
Cinc portals-cinc ermites es reparteixen per igual les glòries militars i religioses. Els primers serveixen d'accés al nucli urbà, tot i que un sol d'ells, el de les Monges, és practicable per a la circulació rodada. Extramurs de Mirambell, salvant una recolzada de la carretera, s'aixeca el santuari de Sant Martí, i per la resta del terme municipal es reparteixen les ermites de Sant Cristòfol, Sant Josep, Mare de Déu del Pilar i Santa Anna.
És la zona més bella del Maestrat de Terol. El casc urbà de Mirambell apareix voltat de muralles, amb la seva ciutadella medieval. Al peu de la torrassa del portal de les Monges es troba l'apartada plaça de la Mare Consol, religiosa i mestra. Les belles gelosies del convent treuen el cap sobre l'arc va ser fundat en època de Felip II. Els carrers de Mirambell estan empedrats, bellament pavimentades amb còdols. Al carrer Major cal admirar notables edificis, vells casalots pairals, amb pedres armeras a les façanes i rematada de sortints ràfecs. Al fons apareix el portal de l'Estudi, que s'obre als racons més bells i pintorescs i dóna pas al bell conjunt arquitectònic, format per l'església, la Casa Consistorial, la de Pastor (convertida ara en abadia o casa parroquial) i la de Zurita. En aquesta última, les pedres es fonen amb un altre portal, el de la Font, explica la tradició que es va allotjar don Carlos allà per l'any 1837.
L'església va ser construïda a finals del segle XVII i va haver de ser reparada en 1843, després d'haver quedat pràcticament destruïda per un incendi provocat per El Serrador, capitost carlista del que Mirambell conserva un trist record. El carrer de Remolins condueix a una altra plaça, la d'Aliaga, formada per edificis d'extraordinari sabor, testimoni de la millor arquitectura del Maestrat.
