Zona Catrastòfica
La tardor ha estat marcada pel fort aiguat de l’1 de setembre que s’ha convertit en tema de portada de molts informatius de les televisions arreu de l’Estat. Alcanar com a epicentre, Ulldecona, els voltants del Montsià i altres municipis de la comarca han estat declarats ‘zona afectada per emergència de protecció civil’ (l’antiga zona catastròfica) que ajuda a rebre subvencions de les administracions, però que, segons la lletra menuda de l’assegurança, pot perjudicar els particulars. La magnitud del desastre ens hauria de fer replantejar allò que s’ha deixat fer o s’ha mirat cap a un altre cantó fins ara i aprendre dels errors del passat: deixar edificar o plantar finques enmig de barrancs, apropiar-se de camins públics per convertir-los en privats o fer-los desaparèixer, crear camins particulars a llocs inaccessibles, tapar aiguasseres…). No es pot anar contra la natura, tard o d’hora ens torna la jugada que li fem. Ja ho diu la saviesa popular: l’aigua sempre sap el seu camí. Si el propietari d’una finca perjudica els veïns de la vora, a la llarga se’n ressenteixen tots els pagesos de la comunitat. I si un altre veí del municipi veu com cada any se li inunda la urbanització on viu ficant en perill la vida de la seua família potser es plantejarà anarse’n a viure al poble del costat on, a priori, tindrà més bons serveis. El nostre patrimoni també s’ha vist afectat. La riuada es va emportar el pont dels Estretets, ja no el tenim davant la poca eficàcia de les administracions (Tant costa coordinar-se a banda i banda de riu Sénia?). Parlem àmpliament de les accions que es van emprendre durant l’última dècada per intentar preservar-lo. No sé fins a quin punt seria molt demanar o viable la seua reconstrucció, amb criteris històrics i amb les mesures pertinents per a que no es torne a destruir. Tenim el precedent de la infrautilitzada Torre del Carrer Nou. Un altre pont que també s’ha emportat l’aigua és el de les Calafes, una làpida d’este pont amb una inscripció de fa cent anys ha fet cap al fons del barranc de les Forques. Es veu que algú intentava endur-se-la a casa, com ha passat amb part del patrimoni canareu que ha fet cap a mans privades o s’ha ocultat o destruït per uns quants solcs de tarongers, ... Es parla de declarar la làpida Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i recuperar-la per al poble. La celeritat a l’hora de declarar BECIL algun element patrimonial brilla per la seua absència a Alcanar. A veure si ara ens sorprenen per a bé. Però la natura també ens ha oferit un regal inesperat: un ‘delta’ a Sòl de Riu que ha anat canviant, pràcticament dia a dia, i s’ha convertit en un nou atractiu per a la desembocadura del riu Sénia. Per cert que els ajuntaments de Vinaròs i Alcanar han recuperat el projecte de fer una passarel·la a Sòl de Riu per unir els dos municipis. Una idea de la qual ja es parlava al canvi de segle i que contemplava àrees recreatives, algunes de les quals s’han materialitzat. Esperem que esta vegada es face realitat i siga el més respectuosa possible amb l’entorn. Es pot reconstruir el pont dels Estretets amb criteris històrics i mesures adients per a que no es torne a destruir?
